Durant la dècada dels anys 80 del segle XX Mollet va créixer molt amb la construcció d'un nou barri, el barri de la Plana Lledó. Una de les primeres actuacions va ser la construcció d'un nou parc urbà, el segon que tindria la ciutat després de Can Mulà i el més gran fins a aquell moment, amb 52.000 metres quadrats. Deu anys més tard, coincidint amb la construcció de la ronda nord de Mollet (l'avinguda de Rívoli) es van fer unes obres per ampliar el parc en 16.500 m2, fins  la seva superfície actual de gairebé 7 hectàrees. El parc envolta el cementiri municipal que es manté, però, com un recinte independent de la resta de l'espai.

El parc de la Plana Lledó es va construir sobre uns terrenys ocupats per vinyes, masses d'arbres amb acàcies, algunes de les quals es van conservar, i, parcialment sobre un antic abocador clausurat. El parc va ser dissenyat des d'una concepció romàntica, amb vegetació abundant, defugint les concepcions més dures de l'urbanisme dels anys 80. S'hi van plantar 2.000 arbres, 18.000 arbustos i 3.000 m2 de planta herbàcia i vivaç, entre les quals magnòlies, cedres, alzines, pins, xiprers, eucaliptus, oms, pollancres, plàtans, til·lers, llorers i molts arbustos i plantes típiques del clima mediterrani. D'aquestes primeres plantacions en queden els exemplars més grans, encara que al llarg dels anys s'han anat fent noves plantacions d'altres espècies que li acaben de conferir  l'actual aspecte frondós. En aquest sentit, actualment el parc destaca per la quantitat de zones ombrejades i racons tranquils on es pot gaudir d'una estada allunyada del brogit de la ciutat.